El químic originari de Còrsega Angelo Mariani (1838-1914), va aconseguir un gran renom i una immensa fortuna a finals del segle XIX gràcies a un vi de la seva invenció, el qual contenia extracte de fulles de coca i que va ser el gran favorit de moltes celebritats del moment fins i tot eclesiàstiques com el Papa Lleó XIII que li va concedir una medalla d’or o el compositor Charles Gounod que va escriure un himne en honor del “vi Mariani”.
Als Estats Units l’any 1886 el farmacèutic John S. Pemberton, resident a Atlanta, va elaborar una beguda amb el nom de “French Wine Cola”, la composició de la qual estava inspirada en la del vi Mariani que pretenia ser agradable pels seus consumidors i que alhora tingués propietats medicinals. El mateix any al novembre, entrà en vigor un decret municipal de prohibició –llei seca- i Pemberton es va veure obligat a substituir el vi per aigua gasosa.
El 6 de juny del 1887 va canviar el nom de la beguda pel definitiu de Coca-cola que formulava en aquell moment amb sucre, caramel, cafeïna, àcid fosfòric, fulla de coca i nou de cola, suc de llimona, vainilla, glicerina i una barreja anomenada codi 7X. Pemberton va començar venent nou ampolles de Coca-cola al dia, però aviat la seva fama es va estendre. Tan de pressa, que un any després, un altre farmacèutic, Asa Griggs Candles, li va comprar la fórmula per 2.300 dòlars. Amb ella es va fer multimilionari.
El 1915 quan la fama de la Coca-cola ja s’havia estès pels Estats Units i es buscava un envàs identificatiu, Alexander Samuelson, va intentar inspirar-se en la beina de la nou de cola, encara que el gravat que en realitat va utilitzar representava una beina de cacau. Va ser el naixement de la coneguda ampolla contour, a la qual una creença popular errònia atribueix que s’inspira en les formes corbes d’una dona. Així s’explica a l’espectacular Museu de la Coca-Cola d’Atlanta, pel qual passen prop d’un milió de visitants cada any.
A Espanya, la Coca-Cola va arribar per primera vegada als anys 20, encara que la seva implantació definitiva es va produir als anys 50, quan es va crear a Barcelona l’empresa Cobega (1951), que va començar a embotellar el refresc de manera massiva el 1953. Avui disposa de set plantes embotelladores.
Coca-Cola és actualment una empresa multinacional que ofereix uns 3.000 productes diferents. Al Museu d’Atlanta es poden tastar més de 60 begudes refrescants diferents que es distribueixen per tot el món i que s’elaboren segons els gustos que triomfen a cada país.
Hi ha pocs llocs al món on no es pugui trobar una Coca-Cola, que té actualment 20,7 milions de seguidors a Facebook i només la supera aquesta xarxa social i el portal de vídeos YouTube.
El secret més ben guardat del món
Si hi ha res més ben guardat al món, és la fórmula secreta de la Coca-Cola. La companyia oculta el document que explica la manera d’elaborar el xarop a la caixa forta del banc Sun Trust Banc Building d’Atlanta. L’empresa ni tan sols explica qui hi té accés. Només se sap que coneixen la fórmula dues persones capaces de barrejar els ingredients de la manera correcta per aconseguir el gust del refresc.
Aquestes dues persones no viatgen mai juntes, no coincideixen als mateixos llocs, ni tampoc mengen els mateixos plats ni dormen als mateixos edificis. L’objectiu que totes dues persones s’evitin com més millor és que cap accident o desastre natural imprevist deixi el món de cop sense les úniques persones que saben elaborar el xarop primordial d’una beguda que tants milions de persones consumeixen.
